domingo, 22 de abril de 2012

Preàmbul -allò que hom diu o escriu abans d'entrar en matèria-.

Tota ella és llarga; el seu cabell, les seves cames, els dits de les mans -sempre guarnits amb anells- Llargues, són les seves converses, assaborint-les amb una tassa de te, o com ella prefereix, allunyada del bullici de la ciutat. Llargs, es fan els minuts per qui l'ha d'esperar, ja que és un xic inpuntual. "Elogi a la lentitut" és la seva excusa perfecte. (No sempre convenç...) Sovint, pensa que el món va massa ràpid i que tots hauríem d'enlentir el nostre ritme, així no ens donaria la sensació que: "passa tan ràpid la vida...", (tema per excel.lència de la gent gran, amb qui acostuma a congeniar).  Eterna, se li fa l'espera quan s'il.lusiona amb algun esdeveniment imminent. Curts, se li fan els minuts quan fa el "ronso" al llit, agafant energies per començar un nou dia, entre coixins,llençols i nòrdics.  És la suma de les petites coses, el què fa per ella, que un dia sigui especial, així, una trobada inesperada amb un vell amic, una posta de Sol, el final d'una novel.la, el descobriment d'un racó de ciutat, l'olor de terra mullada, els arbres en el cel, els nens jugant a la plaça, o l'infant a qui arrenca un somriure, són per ella els instants que guarda, i reviu quan, abans d'anar a dormir, escolta una cançó i tanca els ulls pensant, que avui ha estat un gran dia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario